Qui ha dit que els prínceps no existeixen?? Qui hagi pensat mai això jo li puc dir que no es veritat, jo en tinc un, el príncep més bonic del món.
Ja han passat 3 anys... mare meva, que gran que t'estàs fent!!!! Per una banda estic molt feliç ja que es el que has de fer, créixer i fer-te ben fort però d'altra banda, no vull mai deixar de tenir-te com el meu bebé.
Tu i la Ira sou el millor que tinc, la meva injecció diària d'alegria.
He de confessar que quan vaig saber que estaba embarassada, no vaig poder evitar desitjar que fossis una nena. Ja tenia una princesa, la princesa més bonica del món i en volia una altra.
Cada dia dono les gràcies de que no fos així, sé el que es tenir una princesa però també sé que es tenir un príncep.
Un nen encantador, carinyós, dolç, amb les teves dentetes que tant et caracterítzen, els teus "colmillitos", la riatlla que tant li agrada a la mami, els teus petons mentre soc a la dutxa... son tantes coses junts que no em cansaria d'enumerar-ne.
També he de dir que tenim moments de batalla, ja que ets una mica tossudet però res que no pugui arreglar un petonet dels teus, un mami "t'apimo" i els teus "tonta" de tant en tant... que he de reconéixer que hem fan riure, cosa que tu no veus...
Et desitjo tota la felicitat del món, no perdis mai aquesta alegria i ja saps, si algún dia algú et vol fer creure que els prínceps no existeixin, sigui on sigui la mami, recorda que per mi, sempre seràs el meu petit príncep...
Passi el que passi, no deixis mai de somriure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada