4 anys

Fa 4 anys, avui va ser el segon dia més important i més feliç de la meva vida, el dia que vaig conéixer a l'altra personeta que faria que ho tingués tot, el dia que vaig conéixer al meu príncep.

4 anys, es diu ràpid, 4 anys de bons moments, 4 anys de rialles, sense oblidar-nos dels moments en que me'n fas alguna i no en tinc gens de ganes de riure.
Ets un nen feliç, rialler, esporàdic i amb moltes ganes de passar-ho bé i fer que els que estan al teu costat ho passin genial amb tu.
El teu somriure i la teva cara de "pillo" que tant et caracteritza son la teva senya d'identitat.

El meu ratolí, com et canta la mama cada nit, ets amb la teva germana el més important que m'ha passat mai, sou la meva alegria de viure i el que hem treu una riatlla cada matí.

Tens una màgia especial, una mica pocasolta de tant en tant però en el bon sentit, fas que els que et coneíxen quedin prendats de tu.

Et vas fent gran però mai deixaras de ser el meu petitó, el meu ratolí.
No deixis que ningú et faci mal, busca el costat positiu de tot i sobretot sigues molt feliç.
Mai deixis de tenir aquest somriure amb picardia que es el que més m'agrada de tu.

Demano cada dia que tant la teva germana com tu sigueu feliços, que la salut no us falti mai i mentre la mami estigui al vostre costat, que espero que sigui molt de temps, donar-vos tota la felicitat del món.

T'estimo príncep...



fotos by: Pics by Cecilia Bellomo