Des de ben petita que he sentit la frase "que ràpid que passa el temps" però no li donava importància. Ara, que jo mateixa la utilitzo, me n'adono que efectivament, és ben certa.
Fa 9 anys, vaig conèixer la que seria una de les persones més importants de la meva vida, la meva princesa.
Recordo mil moments de l'embaràs..., un embaràs molt desitjat i els que em coneixeru sabeu de que us parlo.
Recordo la il.lusió de saber si series un nen o una nena, la emoció de pensar com series, si series un mini papa o una mini mama, con tindries els ulls, el color del cabell... però el que més em feia patir és saber si estaries bé. Si tot arribaria al seu dia i finalment et tindria als meus braços.
I així va ser, fa 9 anys, a les 12h18 exactament ens vam conèixer, ens vam olorar per primer cop i a dia d'avui encara ho recordo, no ho oblidaré mai. Ja vas néixer amb ganes de menjar-te el món, amb els ulls ben oberts, curiosa del món que t'envoltava, dolça i tot i ser petita, amb les coses ben clares!!!
Continues igual que llavors, any darrera any, ets la mateixa nena, amb ganes d'aprendre, deixant petjada allà on vas i tafanera de tant en tant que això també és bo!!!
Amb les idees ben clares, cosa que és molt important...
Gràcies per ser com ets, és cert que a vegades les coses son complicades, la vida és així princesa, però saps perfectament que jo sempre estaré al teu costat, la teva alegria és la que em dona empenta dia darrera dia, les teves notes carinyoses que em demostren que quan no hi sóc em trobes a faltar, els teus petons i les teves "pedorretas" que tant em fa riure i bellugar-me com si fos un cuc!!
No perdis mai la teva essència, sigues autèntica, sigues tu, sigues Ira.
T'estimo!!!!!
